Veure informació completa i actualitzada a la web oficial de la festa:

www.segaribatre.org

Al matí es fa una demostració de la
sembra del blat i preparació de la terra. A les cinc de
la tarda, hi ha una concentració i trobada de segadors
a la plaça de l’església que amb les dalles al coll es
dirigeixen a l’era. Quan hi arriben esmolen la dalla i
comencen el primer rem; seguidament lliguen garbes,
fan garberes i passen el diable; després fan un berenar
típic de segador i una demostració de les primeres
màquines que hi va haver. La festa finalitza amb un ball a l’era.

Al matí els batedors enganxen els
animals, van a buscar les garbes, les estenen a l’era i
fan la batuda. A la tarda, es treu la palla i, si no fa vent,
s’ajuda d’una màquina de principis de segle;
seguidament, porguen el gra, l’ensaquen i el lliguen. La
festa s’acaba amb un ball a l’era

L’any 1980 amb motiu del IX centenari de la població,
es va crear una comissió amb el suport de l’Ajuntament
i altres entitats locals com l’Ateneu popular amb
la intenció d’ elaborar actes de celebració que s’havien
de dur a terme mensualment. De totes aquelles que es
van fer en el seu moment, només ha quedat la del
'Segar i Batre' però amb algun canvi. En primer lloc,
es va cercar gent que volgués i sabés fer-ho i se’n van
trobar i de molt bons. Després es van cercar eres,
animals, estris, dones per a portar recapte, jovent per
a preparar-ho, gent que suqués pa... De mica en mica
s’anà organitzant i en arribar el gran dia tot va anar
molt bé. En aquestes primeres trobades es segava amb
la dalla i es treballava a les eres per batre. Gradualment,
la festa ha anat introduint màquines, tal com ha anat
succeint en el decurs del temps.

Actualment, amb una nombrosa concurrència de
visitants, durant un parell de diumenges en una
era propera al poble, els pagesos de La Fuliola
realitzen una simulació de les antigues tasques. La
Fuliola, com a poble, ha sabut fer renéixer la il·lusió de
grans i petits per les coses de la pagesia, dels costums i
de velles i ancestrals tradicions. Després de XXV
edicions al 2004 és una festa amb ressò al Principat; això ha
provocat un increment de públic. Aquesta festa té un
caire tradicional i popular i la seva funció és donar-la a
conèixer a la gent, concretament als més joves, i fer
recordar a la gent més gran, com es treballava
antigament al camp, concretament les feines
relacionades amb les tasques de segar i batre el blat,
feines que en l’actualitat les realitzen íntegrament les màquines
recol·lectores. La festa es divideix en dues jornades:
el segar, l’últim diumenge de juny i el batre, el segon diumenge de juliol.

www.segaribatre.org/ --- web de la Festa

El carnestoltes s’ha celebrat de sempre però, en temps
de prohibició se li havia canviat el nom per evitar
problemes. Als anys 1950-1960 la festa només la feien
els homes, les dones solament anaven al ball on lluïen
les disfresses que s’havien fet al cosidor. Els anys 1967 i
1968, tenint en compte que no es podia dir carnaval, es
va anomenar la festa del Sant Àngel de la Guarda i per
poder-la celebrar es va haver de demanar permís a
l’Ajuntament. La festa va tenir diferents llocs
d’ubicació: 'El Centro' de cal Pola, que es decorava
amb les vànoves de les cases, el cobert de bestiar de
Boldú, a cal Bossa, el local poliesportiu. L’any 1976 va
haver-hi canvis que van convertir la festa tal com la
coneixem ara; es creà una societat que cobrava un tant
a cada soci per finançar-la. El barber de la carretera
va ser l’encarregat de cobrar les quotes que eren de
vint duros mensuals. Per poder realitzar les cassoles
es passava per les cases amb un cove on la gent deixava
el que volia (botifarra, ous,...); el que faltava s’anava a
comprar. Tot allò servia per fer el dinar però a la canalla
se li feia un dinar especial. El dimarts de carnaval es té
per costum que els nens de l’escola i la guarderia
passegin pel poble disfressats fins a la plaça on es fa un
gran foc cremant soques i reparteixen torrades amb xocolata.

La festa va néixer l’any 1947, però cap al 1945 es va
realitzar una celebració feta depressa i corrents que
es pot considerar com el veritable inici.
Tot el que envoltava la festa no va ser gaire elaborat
perquè es tenia intenció que fos per un sol any. Les
barbes i les capes eren de cotó fluix cosit, els vestits de
llençols i vànoves, els turbants, tovalloles enrotllades i
les corones, de cartró pintades.
L’aparició dels reis al poble era una mica 'fantasiosa'
ja que s’apropaven per la banda on havia tot un túnel
d’arbres mal il·luminat sorgint moltes vegades del mig de la boira.

Portaven regals per a tots: petits i grans i els lliuraven
a dalt de l’escenari. Si algun infant estava malalt, li
portaven els regals a la seva casa.
Més endavant veien que la festa s’havia de continuar,
es van començar a elaborar més acuradament totes
aquelles coses necessàries per fer-la: els vestits els cosien
les noies del poble; alguns barrets es van fer a partir de
boines, que s’utilitzaven al Front de Joventuts; les
corones es van fer de llauna de zenc amb ornaments de plàstic.

Un any un jove del poble va portar de Barcelona un
quilo de ' pedres precioses' que es van pegar a les
corones. Durant la cavalcada feina van tenir a
arreplegar les que queien i guardar-les per l’any següent
L’arribada es feia a casa de cal Pola , anomenada 'El
Centro', que era guarnit amb les vànoves de les cases.
La cavalcada es feia amb cavalls i això implicava molta
feina pel fet d’anar a buscar les bèsties a les diferents
cases i aconseguir no fer sospitar els petits si és que els veien.

Més endavant va sorgir el personatge Alí Patxà, que
era el pregoner de la casa reial que anunciava l’arribada
dels reis. Quan arribava a La Fuliola, l’esperava un cavall
per muntar . Un altre personatge va ser el Cap de la
Casa militar del Palau d’Orient Haarum-Al-Raska,
que era el cap de tota la caravana, i s’encarregava de
la presentació reial.
Al llarg d’aquests anys han passat més de 150 reis, sense
comptar els patges i tota la resta de col·laboradors.

La festa major se celebrava per la mare de Déu de
setembre ( 15 de Setembre ) i les majorales passaven per les cases amb
la bacina a l’hora de dinar. Era molt típic fer ball amb
acordió ja que era l’única manera de poder ballar.
Els joves pagaven el tall (6 rals) que servia per pagar els músics.
A més a més, les cases també feien un pagament sense
especificar la quantitat

Es celebra La Festa del Roser de maig a Boldú amb un fet ben
curiós: el jovent es reuneix per decidir qui va a tallar un
arbre, normalment un xop. Aquest es plantat al mig de
la plaça l’última nit d’abril i per tant l’inici del mes que
donava nom a l’arbre i a la festa. Sembla tenir el seu origen
com a reminiscència del començament de la primavera.
Antigament aprofitant les rames que s’havien tret 'es tancava'
la plaça i allí es feia el ball. Cal recordar que
un any, enlloc de tallar un xop, es va tallar una freixa
i, tenint en compte el que costa créixer aquest arbre,
va haver-hi una mica d’enrenou. Aquest arbre
romania plantat tot el mes la qual cosa permetia
que s’hi fessin tot tipus de celebracions.

.

La festa major d’estiu es celebra per la festivitat de
Santa Anna i Sant Jaume a La Fuliola ( 25 i 26 de juliol ).
Abans relacionada amb aquesta santa existia una germandat. Les
persones que hi pertanyien de forma voluntària feien aportacions
econòmiques que eren utilitzades per ajudar als
membres que es posaven malalts. Se li donava una paga
de quatre pessetes i s’identificava la casa del malalt o
del difunt penjant un gran estendard negre al balcó.
La festa major d’hivern se celebra per Santa Llúcia
( 13 de desembre ), patrona del poble. La Fuliola té uns
goigs dedicats a la mateixa. També per Santa Llúcia es ballat
pels alumnes del col·legi el tradicional Ball de Bastons en honor
seu des de 1985 apròx. FOTO