Hi ha dues versions principals sobre l´origen del nom de La Fuliola: la primera
prové l´àrab "al-folia" que vol dir talaia o lloc de guaita, i la segona
prové del llatí "folia" que vol dir fulla, per això a l´escut del poble hi ha
un branquilló amb fulles.
El 8 de gener de 1080, el comte d’Urgell Ermengol IV va donar la primera
carta de poblament a Guillen d´Isarn, per tal de repoblar la zona
reconquerida als musulmans i situada a la plana de Mascançà. A la fi del segle ja s’havien
construït la torre, l’església (la primitiva) i alguns edificis formant
un clos emmurallat.
Després d’haver heretat el poble la vídua Guiscarda (muller de Guillem) i
els seus descendents, el 1115, aquest va passar a mans de la diòcesi de Solsona.
Les lluites nobiliàries a la successió del comptat per part
dels Cabrera i Roger de Foix van deixar la vila despoblada. Llavors, el nou
compte Ermengol X, amb ganes de refer-la, li va concedir
una segona carta de població el 1280.
El 1318, el poble passà a ser propietat del Monestir de Poblet,
que en aquells temps es trobava sota l´autoritat de l´abat Ponç de Copons.
Un fogatge fet el 1553 ens diu que hi havia 28 cases,
les quals anaren disminuint a causa de males males collites,
penúries econòmiques, epidèmies i el bandolerisme.
Després de la desaparició de les senyories, en la
desamortització de 1835-1837 es van subhastar la
totalitat de les propietats del monestir, la qual cosa,
junt amb la construcció del canal d’Urgell (1852-1862),
va anar modificant la tinença de la terra, alhora que
s’iniciava el gran creixement demogràfic i econòmic actual.
Dins del terme hi ha el poble de Boldú i l’antic
terme de la Fulia Grossa.
Boldú va formar part del municipi de Tornabous, però
el 1949, per raons de proximitat i vinculació històrica,
fou agregat a La Fuliola.
Castell de La Fuliola
Documentat el 1080 entorn a la reconquesta portada a terme pel
compte Ermengol IV, el qual va encarregar a Guillem d´Isarn la
construcció d´una fortificació per protegir a la gent d´aquelles
contrades. El 1414 el rei Ferran I va vendre tota la jurisdicció al
Monestir de Poblet.
Castell de Boldú
Pels voltants del 1080 Ponç Dalmau va fer construir aquesta
fortificació. En el decurs del segle XIII apareixen com a propietaris
els Almenara. Elisenda d'Almenara va rebre el castell com a dot dels
seus pares al casar-se amb Gelabert de Centelles, però van
tenir que empenyorar-lo. Com ja va passar amb el castell de
La Fuliola, el rei va vendre tota la jurisdicció al Monestir de Poblet.
No queda cap resta del castell en l´actualitat.
